Vaig llegir aquesta setmana que Mapfre inaugurava una exposició amb el romànic del MNAC. Mapfre sap estirar els seus fils i ofereix una bona programació al costat mateix de la Castellana (molt a prop del Bernabeu) que, tot i sovint lligada al món de l'art català, és molt exitosa. L'entrada de la seva sala és curiosa, perquè s'accedeix des d'un centre comercial, i les senyores amb abrics de color camel fan compres a l'Adolfo Domínguez primer, prenen un cafè i després entren a la Sala. Des del museu hem prestat peces sovint per les antològiques o algunes mostres de tesi. Han fet un bon Mir i un bon Anglada (que després va estar a Montserrat) i ara s'han endut les pedres del segel XI i XII cap allà. També hi recordo una escapada per veure la Camille Claudel.
En aquest context de crisi observem molts moviments d'aquest estil. El Mnac remodela sales i li presta obra a Mapfre amb un determinat pacte. El Picasso i el mateix Prado fan ús de la col·lecció Clark. Préstecs i intercanvis, exposicions més llargues, coproduccions o congelacions, tots els models.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada