1.19.2011

Tres dies amb la família, les impostures davant el mar

Va estar al cine mesos però se'm va escapar. Va rebre molts premis al 2010. I la vaig veure, per fi, fa uns dies a la televisió. Una pel·lícula de silencis que parlen, de personatges continguts, d'infelicitat amagada sota bona roba i cases amb solera, una burgesia instal·lada en l'aparença. Tot per un aparador impecable, a costa de les entranyes fetes miques. La Nausica ho fa bé. I la seva mare bilingüe, em sonava de pel·lícules franceses que no aconsegueixo recordar.