1.30.2011

Jaume Plensa, l'origen és només el punt de partida

Entrevista de Maria Palau a aquest artista. Interessant el que diu. Té el taller en una nau industrial fora de Barcelona, a crescut gràcies a les compres del mercat anglosaxó, no llegeix les entrevistes que li fan i no considera que ser català sigui res més que un put de partida, per anar d'aquí al món, i tonrar, si vol.



Per dir-ho d'una manera clara, vostè ha anat molt a la seva...

He sigut sempre molt independent. Mai he demanat ajuda a ningú. A l'artista no se l'ha d'ajudar, l'artista ha d'existir. Sempre he tingut molta por a l'oficialitat. No he participat mai en res oficial; no he representat mai el meu país. No he anat mai a la Documenta. I a la Biennal de Venècia m'hi van dur uns curators de Moscou. He fet el meu camí en solitari...
Sigui com sigui, vostè s'ha convertit en l'artista català més internacional. Això no ho pot pas negar, no?
És veritat, però això no vol dir res més. L'origen no és una qualitat, sinó un punt de sortida. Jo sóc i em sento mediterrani. A mi l'únic que em fascina és la gent. Si pogués, trencaria passaports, fronteres i banderes. El meu art té la capacitat de poder transformar la meva memòria personal en alguna cosa més ample i col·lectiva. Ep!, i jo sé que tinc unes arrels, i mai hi he renunciat. L'art no ha de ser internacional, ha de ser universal.

L'entrevista sencera aquí