12.19.2010

Miquel Barceló, la solitude organisative

El Caixaforum és apunt de tancar aquesta exposició que repassa 25 anys de la trajectòria del Barceló. En aquest cas les protagonistes són les obres i el muntatge és molt simple. M'empima una mica que a les cartel·les només posin tècnica mixta sobre tela o sobre paper, perquè m'agradaria saber què hi ha en aquelles teles, olis, acrílics, pols de marbre, sorra, làtex, o en els papers, és aquarel·la, gouache, matèria orgànica, els tèrmits, o què més. Tot això. Barceló sí, tot el que hi ha no. Les obres sobre paper africanes em recordaven el llibre sobre Gao que va publicar fa uns anys i com explicava la duresa ia lhora la grandesa d'Àfrica, les mosques, els nens, els colors, les sensacions extremes, el canvi de presectiva. Feia una mesos havia visitat l'altra que li havien dedicat al Santa Mònica. Sembla mentida, el mateix artista i quines exposicions tan diferents.

Vaig fer algunes fotos de la part educativa. En aquest cas proposen un mural que es va fent amb aportacions graduals. Work in progress.