La fundació Gòdia, ara a la seu del carrer Diputació, ha fet una exposició reivindicant la pintura del divuit, certament poc estudiada en comparació amb altres períodes com el barroc o els moviments del XIX. Però es queda curta. Dedueixo que és un tema de dimensions, tant de la sala com del propi projecte i que la majorria són tot obres de la pròpia col·lecció. Massa curta la tirada. El discurs s'empalma amb pinces. Costa veure l'evolució de tot un segle. Han triat la paret granatosa, com la nostra pinacoteca, i les cartel·les del mateix to amb lletra blanca. Cada tela estava ben documentada però el passeig, al meu entendre, no permet seguir una seqüència real. S'hauria de continuar reivindicant el divuit. (Hi havia un bodegó del Meléndez més gran que el que tenim del dipòsit, però en canvi de menys qualitat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada