No sóc lectora habitual de novel·les policíaques o de crims, però haig d'admetre que ahir se'm van fer les tres de la matinada amb el llibre "La princesa de gel" de la sueca Camilla Läckberg. No podia deixar-lo fins esbrinar el final, el nom del dolent -que va resultar ser una dolenta- i els últims llaços de la trama que em donessin les peces del puzzle que faltaven per encaixar. Alguns cognoms em recordaven la trilogia de Millenium, i també el paisatge, les llums, els topònims replets d' ö, ä, i de os i as amb rodonetes a sobre, que el meu teclat no pot reproduïr. De nou l'escabrós tema d'abusos a menors. Quina neurona patina perquè facin mal als petits?. Recordo que mon avi sempre s'encenia quan es tractava dels nens, i deia, a la canalla ni tocar-la. Sembla que hagi de ser instintiu protegir-los. Em costa, em costa entendre abusos als dèbils i que a sobre puguin proporcionar plaer.
He mirat per internet informació sobre l'autora, la Camilla, que a hores d'ara ja és molt famosa i ha venut no sé quants milions d'exemplars i s'ha traduït a molts idiomes. La noia ne qüestió va créixer en el poble on tenen lloc els crims dels seus llibres, Fjällbacka. M'imagino que l'escenari el tenia molt interioritzat. També m'imagino que alguns dels personatges deuen estar relacionats amb els seus conciutadans reals...
En el desenllaç de l'obra hi ha un punt determinant: es cometen barbaritats per evitar "el què diran". Fa esgarrifar. Com diu una amiga meva, "si hi ha esquema, no hi ha vida". L'esquema dels altres no ens hauria d'esclavitzar.
Avui he començat el següent que tenim a casa de l'amiga Camilla, "Crim en directe".
Editorial Amsterdam.
Els suecs estan que se salen: Ikea, Häglofs, Millenium, Läckberg, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada