Mentre veia la pel·lícula, basada en un estrany traingle de relacions al límit de l'amor, el passat, i la bohèmia, recordava una cançó de Jefferson airplane que cantava ma germana: Triad. La Keira Knightly té alguns plànols memorables però un somriure que no me l'acabo de creure. El que em va sembla més interessant, finalment, va ser el potent vincle entre les dues dones. I els vestits dels anys quaranta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada