Mira que sóc fan del Cesc Gay i la seva manera de fer, que sembla que et deixi estar al costat de les realitats ínitmes, i en canvi, en aquesta peli, no crec que se n'hagi surtit. El traspàs o l'embolic entre realitat i ficció, pot semblar atractiu com a idea, però no queda ben resolt. He vist per internet que les actrius en especial es van merèixer molt bones crítiques en el seu moment. La Vicenta encara però ella, la dona, la protagonista, no......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada