El Museu diocesà i comarcal de Lleida s'ha emportat el nom de Museu de Lleida, com si fos l'únic de la ciutat i ja s'ha batejat amb les típiques sigles MLL. No sé què tenen els museus de l'església que sempre acaben amb els projectes més impressionants, en aquest nostre petit país. Entre el que la Generalitat es va gastar amb Vic i després amb Lleida, podia mantenir tota la resta del mapa de museus sense que els pobres ajuntaments haguéssin d'escanyar-se per preservar el seu patrimoni. En tot cas, el Museu és de darrera generació. Totes les vistrines tenen fibra òptica i els objectes adopten un protagonisme elegant amb aquest bany de llum tan estudiat (i car). L'ambient és molt recollit. Tota la museografia és de fusta, no vaig acabar de saber si sintètica o natural. Els audiovisuals t'acompanyen i unes campanes de metacril·lat t'aixopluguen per proporcionar-te so. La interpretació és amb vinils sobre fusta fosca, uns de color blanc i altres de gris.
El discurs museològic el comencen amb la prehistòria però m'interessava sobretot l'apartat de medieval. Efectivament les obres més rellevants eren de la Franja per això imagino que la polèmica va ser encesa. Un parell de Crucifixions de fusta molt imponents, i alguns retaules del XV amb colors intensos, és el que vaig retenir.
Tota la visita es realitza en un ambient íntim perquè el circuit esta enfosquit i la llum subtil sobre cada obra dins la vitrina aconsegueix un bon efecte escenogràfic. La dosi d'informació la mesura el visitant, però pots anar aprofundint en cada àrea tot el que vulguis.
He trobat que el web també deu tenir un bon finançament. La visita virtual la pots fer integral, amb vídeos que t'acompanyen per cada planta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada