M'he llegit el catàleg que es va publicar de Joan Brull quan van fer l'exposició a la Fontana d'Or de Girona fa uns mesos. Hi ha diferents articles, el Fontbona, la Fabregat, L'eliseu Trenc. En algun moment el comparen amb Renoir, pel fet de triar sempre noies joves, criatures, com a tema. És interessant veure com fa una evolució des del realisme après amb Simó Gómez al Poble Sec a aquest simbolisme de fades surant en una atmosfera etèria. Hi té molt a veure el pofessor de l'Acadèmia Colarossi de París, a Montparnasse, Raphäel Collin. L'exposició només tenia una quarentena d'obres. He esbrinat que no van poder finançar la vinguda de quadres del Prado i d'altres col·leccions llunyanes. Estem en crisi. Malgrat sigui un bolet, aquest és und els típics exemples d'artista important que no tenia una catàleg antològic. Havies de remuntar al Feliu Elias!. No pot ser. Suposo que la Fontana el va triar perquè havia estat residint a Girona una temporada, no ho sé. I perquè la Isabel Fabregat feia temps que ho treballava i deuria tenir ja la investigació avançada. Clama al cel que aquesta feina no la tinguem feta, ni intenció seriosa de fer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada