Homes

He acabat ràpid un llibre de contes curts de la Clara Simó on retrata homes. Relats especialment breus amb portes obertes al principi i al final de la història. Instantànies. Alguns tòpics, tot i que reiterats, no deixen de fer riure tal com els explica. En fugaços moments em posava del costat dels homes, i en altres, la ironia servia per seguir persistent a la banda femenina del riu. Ella, la que sap, la que aguanta, la que vola.

Totes ens hem imagnat alguna vegada com seria estar en la pell d'un home, en el seu cos, en la seva mirada, ni que fos un dia a la vida. Segurament, faríem exactament això que fa el noi de la portada.