Assisteixo a unes jornades de dos dies sobre Museus de societat. 11 i 12 de ferbrer a la UB.
Ens porten ponents de Canadà, Austràlia, Escòcia, Holanda, Alemanya, França i el País Basc entre d'altres. A tots els assistents que ens dediquem professionalment al món dels museus ens interessa, però, la intervenció del Sr. Jusèp Boya, que ostenta el càrrec de "Comissionat del projecte del Museu nacional d’història, arqueologia i etnologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya".
Tinc algunes reflexions a fer, segons el meu punt de vista:
- No s'haurien de fer més xarxes de museus si les que ja existeixen no funcionen, i no funcionen.
- Què passa amb els museus de perfil més etnològic com els marítims o els de la vida rural, alguns recentment oberts com el de l'Espluga de Francolí? Formaran part d'aquest museu nacional en el territori?
- L'arqueologia no és un concepte massa antic, massa arrelat, massa important, massa delimitatc com per engolir-lo? No tenim identificats els museus d'arqueologia en totes les capitals del món? Perquè Barcelona s'ho pot carregar d'una plomada?.
- Com podem portar com a ponents a uns senyors de Canadà que parlen de Museus de la civilitazació o de museus militars i que això ens faci de mirall? Com podem mirar-nos un museu colonial com el d'Holanda, quines són les nostres colònies?. Ens hem d'emmirallar en un museu amb halls de mil metres quadrats i totems sioux o indonesis?
- Com es pot incloure prehistòria i història antiga en una museu de la societat catalana si Catalunya és un invent medieval?
- Com podem ser pioners fins i tot en els conceptes dels museus si som un país tan petit amb tan poc pressupost i sense ajut estatal?. Si no hi ha hagut pressupost per fer les coses millor fins ara, què ens fa pensar que per desenvolupar aquest innovador concepte sí que ens en sortiran de diners de sota les pedres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada