Anglada, un dels bons

Al març viatjaré amb una peça de l'Anglada. Un paisatge dels primers, un Anglada de pubertat artística. La tela va entrar al Museu a primera època, al 1890, donada pel mateix artista. El quadre té una dedicatòria a (a l'angle inferior dret) que diu: "Al Excmo. Sr. D. Víctor Balaguer / 1890". Segons Fontbona (catàleg retrospectiva Mapfre 2002) Anglada havia tingut ocasió de veure personalment la Biblioteca Museu en una visita al 1886. No he trobat documentació que em confirmi que físicament hi havia estat aquest pintor al Museu. Està clar, però, que era molt jove al 90, tenia només dinou anys. Estar a la Pinacoteca del Balaguer al costat de les obres barroques del Prado i d'altres catalans reconeguts, era també un pas per ell. Fins al 94 no fa la primera retrsopetiva a la Parés.

Sembla que va fer una estada al Montseny per pintar amb altres companys. Aquest paisatge, amb un angle agafat per sota, amb detall en el primer terme, el que té de bo és la llum de la fina línia de l'horitzó. Aquí s'anuncia el que farà després amb la paleta.

De totes maneres, el meu quadre preferit dels Anglada del Museu és un nocturn amb uns cavalls blancs trencant el negre de la nit amb la seva vibració. Però això ja és després de París.