Des que el periodista es dedica més a llibres entren exemplars nous cada dia i faig descobriments sense passar-me per la llibreria. Teresa Solana ha estat el darrer. Em sonava la portada d'un llibre anterior seu i ara m'he llegit "Set casos de sang i una història d'amor" i he disfrutat molt amb la seva ironia. El primer em va enganxar perquè era la història d'una directora de museu d'art contemporani, i em va fer riure de seguida. Les històries, rallant la ficció-ciència ficció, estan ben trobades i les sàtires són subtils. Una manera intel·ligent de fer humor de nosaltres mateixos, els catalanets d'avui dia. I alhora s'agraeix aquest català tan àgil, corrrecte però sense cap carrincloneria. Haig de buscar: Drecera al paradís i un Crim imperfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada