Llegeixo a la premsa un article sobre el futur de l'Eixample de Barcelona que reivindica la necessitat de fer servir el subsòl per descongestionar la superfície dels carrers i retornar a la ciutat amable que Ildefons Cerdà s'imaginava al dissenyar el seu Eixample, amb xamfrans i illes interiors, un urbanisme compactat que ha fet passar la ciutat comtal a la posteritat.
Sembla que les reflexions de futur es poden veure en realitat virtual a l'actual exposició del CCCB. L'apunto com a pendent. Arquitectura i urbanisme són el que ens queda com a paisatge diari, cal pensar i repensar abans de fer, perquè condiciona per sempre el futur de les ciutats i de les vides de la gent que les habita. A la meva ciutat s'han fet bastant bunyols urbanístics des del meu punt de vista, i no hi ha camí de rertorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada