Dànae i la pluja daurada

EL MITE

Segons es relata en la Metamorfosi d'Ovidi, els pares de Dànae són el rei de Argos, Acrisi i Eurídice. A Acrisi l'oracle va rebelar-li que el fill de la seva filla el mataria. Per a evadir aquesta nefasta premonició va decidir tancar a la seva filla en una càmera subterrània de bronze. Però l'oracle havia de complir-se i Dànae va quedar embarassada. Zeus va arribar a la càmera en forma de pluja d'or i va fecundar-la. Quan Acrisi ho va saber va tancar a Dànae amb el seu nadó Perseu en un cofre i va llançar-los al mar. Zeus els va protegir i van arribar a la illa de Séfiros. Dictis, el germà del tirà Polidectes li va donar refugi. Polidectes es va enamorar de Dánae i per això va voler allunyar a Perseu, pel que el va enviar a la recerca del cap de Medusa. Quan Perseu va retornar amb el cap de la Medusa, va trobar a la seva mare i a Dictis pregant per pietat davant Polidectes. Va comprendre tot el que havia ocorregut, i mitjançant el cap de Medusa convertí al tirà i als seus servidors en pedra. Després que Dictis quedés com rei de la illa, Dànae i el seu fill Perseo van partir cap a Argos, on Dànae va retrobar a la seva mare Eurídice i Perseu va anar a la recerca de Acrisio, a qui tal com l'oracle ho havia predit, va matar sense voler en la celebració d'uns jocs, llançant un disc. El mite de Dànae és un bell i expressiu símbol de la força del destí.

LA ICONOGRAFIA

• Primeres representacions de Dànae i la pluja en les pintures de ceràmiques vermelles gregues que són molt fàcils d'idenficar. Iconogrfia queda fixada
• A les representacions romanes apareixen altres episodis de la vida de Dànae, no només la fecundació.
• A l'Edat mitjana els mites pagans es censuren. Cao al final es vincularà a Danae, donada la seva concepció divina sense intervenció directa d'un home, amb la Mare de Déu, sent una prefiguració del que més tard serà l'Anunciació i Concepció de la Mare de Crist per obra de l'Esperit Sant.
• El Renaixement recupera tota la mitologia clàssica i torna a aparèixer.
• Ja en el Manierisme, es produirà altre canvi en l'escena: l'al·lusió a les riqueses, d'aquesta manera Danae passarà a simbolitzar per la seva rendició davant la pluja d'or, la rendició del ser humà davant els diners o fins i tot la rendició de la bellesa davant el poder dels diners. Serà en aquests moments on aparegui en la pintura la imatge d'una sirvienta (invenció absoluta del pintor) que ajuda a la princesa a recollir i guardar la pluja en forma de monedes d'or que cau del cel. Així són les respresentacions de Tiziano i Tintoretto-
• Amb l'arribada del Barroc, els pintors dintre de l'àmbit del catolicisme abandonaran el tema centrant-se en el religiós exclusivament, només en l'àmbit protestant com en el cas de Rembrant
• El Rococó tornarà a utilitzar el tema de nou des d'un vessant sensual i eròtica representant a una Dànae nua mentre és posseïda per aquesta pluja d'or que la deixa embarassada, desapareixent les al·lusions a les riqueses

SíMBOLS

Pluja com a benedicció divina: la revelació, el descens de les influències celestials, la fecunditat, la penetració en el sentit de la fertilitat i de revelació espiritual. Tots els deus fertilitzen la terra amb la pluja.