Dialogue avec mon jardinier, més Auteuil

Jean Becker. Havia vist fa uns anys "La Fortuna de Vivir" i ara amb el jardiner em retornen les mateixes sensacions de l'amor per les petites coses. Pel·lícules franceses delicades, i lentes. Com descriuries una amistat, una d'aquelles que es poden comptar amb els dits? Doncs així, sense grans aconteixements, només amb el calat dels dies sense tràfecs, amb temps, detalls, matins bons, matins dolents, un vi de criança, opinions iguals o diferents, tu plantes carrots i jo dibuixo un quadre, el sol que ens toca és el mateix, i quina fortuna. Quan calgui, ja correrem cap a l'hospital. El valor de l'amistat.
Haig de bucar altres pel·lícules seves. Verano asesino, Los jardines de la memoria,