Durant les vacances ho he fet. Millenium 1, Millenium 2, Millenium 3.I la pel·lícula. Els rostres dels persontages me'ls havia imaginat diferents, però tot i amb això, és una bona pel·lícula, junt i per separat. Si conegués més Estocolm, i Suècia, en general, probablement tindria una lectura més profunda. Si enlloc de Lundgatan parléssim del Passeig de Sant Joan, o calle Goya, ens diria molt més de quin punt de la ciutat travessa, quin barri és, quin paisatge humà hi circula. I si enlloc de Göteborg digués Tortosa, o Sevilla, també podríem saber els matisos, però.... Escandinavia per al nostre imaginari és un sol ens bastant homogeni.
Bona trama. Trama trepidant. M'agrada que al final no s'hagi convertit en una americanada. Malgrat el ritme dels esdeveniments, el tempo del film és europeu.
La Noomi Rapace ha estat catapultada a la fama. En una entrevista explicava les dosis de gimnàs i dieta a les que es va sotmetre per convertir el seu cos en l'escuàlida i fibrada Lisbeth Salander. Tots els esforços han valgut la pena.
Un amic meu que sap molt de cine em deia que és la pel·lícula més vista de la història de Suècia. Clar que le Bergman, .... és dur de païr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada