El Museu Picasso té una exposició de Van Dongen. Per sort, et pots saltar la cua de turistes. He vist quadres que no coneixia i alguns retrats m'han agradat molt. Entre fauvisme i expressionisme, entre Matisse i Die Brücke, Kirchner, sobretot.
Va fer un viatge a Espanya a principis del segle XX i per primer cop va veure arquitectura amb aires àrabs, flors brodades als mantons de manila, i el color de la pell del sud. El van captivar els ulls negres de les andaluses. I els quadres eren sensacionals. Hi havia una frase d'Apollinaire que m'ha agradat: "aquests quadres fan olor d'opi i d'ambre".
I tenia una dona pintora, Augusta Preitinger, a qui anomenaven Gus, i havia assistit a l'escola d'Art de Rotterdam. El retrat més famós que li va fe és al Museu Van Gogh d'Amsterdam. Em pregunto, com era la seva pintura i si tornem a trobar una biografia femenina, amagada sota la masculina.
Tenien una filla i quan estaven a París, al Bateau Lavoir, sembla que el Picasso estava pirat per aquesta nena dels Van Dongen que es passava el dia al seu taller, i que la mateixa Fernande Olivier es sorprenia de l'entrega del malcarat Picasso a la nena, que feia d'ell el que volia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada