Llegeixo a la premsa que el Borja de Villel ha reformat el discurs del Reina Sofia i ha canviat el circuit de la visita amb l'exhibició de 400 obres noves. L'ampliació del Nouvel deu haver forçat un plantejament nou, amb més sortida per la cosa contemporània. El temps empeny el concepte de contemporani, el fa massa elàstic. Aquest és un dels grans problemes d'aquetsa mena de museus, modern/contemporani és un calaix que es va fent més gran cada dia que passa.
Em sembla interessant, endinsant-me en l'article, que enlloc de seguir el tradicional curs cronològic de les coses, s'intenti posar en conjunts, per entendre millor els moviments, tant per similitud com pels contrastos. En l'article llegeixo "el montaje en forma de red permite contar mil microhistorias". S'ha desfet la seqüència per data i la trista separació centre-perifèria. L'art del segle XX i XXI no el poden explicar sense catalans (Torres Garcia, Juli González, Miró, Dalí, Tàpies) ni bascos (Arteta, Chillida, Oteiza), ni andalusos (Romero de Torres, Gordillo, Lorca).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada