

.jpeg)
Avui vaig a l'auditori a veure la Lila Downs. Les entrades van ser un regal. I han passat molts mesos des que les vaig desar en un calaix. Em ve de gust poder estar a primera fila, veure-la d'aprop, metro i mig de pura energia. Té una imatge molt captivadora i una música diferent, amb una percusió que t'arriba a la panxa, i unes lletres que diuen moltes coses. Una amiga em va explicar que abans de treure aquest darrer disc va estar molt trista durant una llarga temporada, quan va saber que no podia tenir fills. I es va tancar al seu poble, va retornar a la terra, i va estar amb le seva chamana. I va sortir això
tu cuerpo va cargando cadenas,
cadenas de todos los tiempos,
ciruelo, ojo de culebra,
tu frente que en el rostro porta tus penas
Alíviame, de la mala palabra,
la sombra, de tu pensamiento,
tu labio, pon tu mano en mi tiempo
liberando con tu beso, mi condena...
Se me cae, se me cae, como a la culebra
yo lo tiro, yo lo tiro, todo este rencor
Se me cae, se me caen, esas falsedades
Así yo me limpio también del dolor
Dame tu boca, tu palabra retumba,
viento de noviembre, que arrastra tu piel
Dame tu mano, que en tu brazo me muevo,
cimbrame en el suelo, donde esta tu merced
Óyelo mi madre, óyelo mi madre
Óyelo mi hermana, óyelo mi hermana
Óyelo este hijo, óyelo este hijo, de mis entrañas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada