Converses amb Hannah Arendt

M'he llegit el llibre de les converses i m'ha interessat sobretot la primera part, quan parla de Berlín. Coses que no havia trobat mai i m'han fet pensar. Mira que del tema dels nazis l'hem vist del dret i del revés,  en mil pel·lícules, documentals, narrativa, s'han escrit rius de tinta al voltant de tot l'episodi, però ella explica coses que et donen una mirada a peu de carrer, i les volia retenir. La resta del llibre en què reprodueix quan forma part de diferents xerrades un cop ja és professora universitària a Estats Units, m'ha resultat més feixuga i no n'he tret res de rellevant

Anoto:

"Que els nazis eren els nostres enemics, valgam Déu,  no necessitàvem pas la presa de poder de Hitler per saber-ho! Això era una evidència des de feia com a mínim quatre anys. (...) El problema personal no era el que feien els nostres enemics, era el que feien els nostres amics. (...) Entre els intel·lectuals la neutralització era com qui diu la regla. Però entre els altres no. I això no ho he oblidat mai".

"La cosa decisiva va ser el dia que vàrem assabentar-nos d'Auschwitz.  Abans ens dèiem: bé, tenim enemics. És una cosa molt natural. Per què no ha de tenir enemics un poble? Però això era diferent. Va ser realment com si s'obrís un abisme. Perquè teníem la idea que tota la resta es podia reparar d'alguna manera, tal con en la política tot es pot reparar en algun moment. Això no. Això no hauria hagut de passar mai. (...) Aquí va esdevenir-se una cosa que tots plegats no podrem pair mai".

"Vaig doscutir amb molta gent. Jo no sóc gaire amable. Tampoc sóc massa educada. Jo dic el que penso".

"El que tots plegats no podrem pair mai no és pas el nombre de víctimes, sinó justament la sordidesa d'aquests assassins en massa sense consciència de culpa i la mediocritat irreflexiva dels seus suposats ideals".

"El que a mi em preocupa és que no veig per enlloc que la gent reconegui les realitats com a tals i es prengui la molèstia de reflexionar-hi". 

"Aquells que han estat autoritzats pel poble se senten poderosos; encara que el poble els retiri la base del seu poder, ells continuen tenint consciència de poderosos. I per mantenir el sisitema, els poderosos recorren a la violència. I amb aquesta violència substitueixen l'aprovació del poble. Aquest és el perill".