Els meus gravats: punta seca sobre pvc. Japonisme?

Aquest té molt de temps. El vaig fer en un curs a Barcelona, en una mena de taller dins del Poble Espanyol, a Montjuïch. La professora era una noia molt jove. Ens va repartir uns pvc quadrats blancs, molt rígids, per fer una punta seca amb material més resistent. No recordo si la vaig haver de llimar per fer viselats aquella petita planxa. Era difícil deixar un solc visible amb les puntes seques, i vaig provar línies que baixessin. Requeria pols. Va anar quedant-me molt japonès. Vaig provar en diferents tintes. Aquesta té verds i blaus. En vaig regalar un de quadrat amb la part alta verda i la franga inferior groga, com si fossin bioformes que sortissin d'un terra imaginari. Està al menjador d'una bona amiga. Aquest el tinc a casa. La fotografia no ha quedat molt bé. Borrosa. El vidre. Em va fer mandara desenmarcar-lo.