L'aiguatinta requereix encara més cuina que l'aiguafort. No només ha de passar per l'àcid la planxa, si no que prèviament l'has de banyar de pols i cremar-la per sota perquè el gra es quedi adherit i formi les textures. Goya va ser el gran innovador en la tècnica de l'aiguatinta, ja que li permetia aconseguir gradacions de gris que li atorgaven més matisos a les estampes que les ratlles inacabables de l'aiguafort o la talla dolça.
Aquí vaig protegir en primer lloc les línies més clares. Després algunes trames les vaig tapar i vaig tornar a instal·lar la planxa en el bany d'àcid. Unes tres vegades. Les parts més fosques, són les que no vaig protegir en cap moment, i per tant, van estar exposades a l'àcid molta més estona que la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada