Margarit, algunes seleccionades

Margarit és un dels meus poetes de capçalera, sempre hi torno quan em ve la necessitat de construir pensaments. Del seu web es poden treure moltes poesies, la vida virtual és així de generosa, però tenia transcrites aquestes en un document, de nou, dispers entre carpetes. Utilitzo el bloc per recopilar. 

L’equip de l’assassí

Entre els desastres apilats com sacs,
la vida m’ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix, a la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós i certer: com tu a la meva vida.


La teva vida avança dins de mi
i et canto totes les cançons d'amor
que puc recordar encara
boleros estripats
lieders romàntics
el desig encallant-se
en la gorja cançerosa
de la cançó francesa

-----------

Ens vam trobar a Plaça Catalunya,
davant la filera de rellotges
que marcaven l'horari de les ciutats del món.
Ja no he parat de riure o plorar per tu.
La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
com un d'aquests rellotges, que ara marquen
el passat i demà el nostre amor

En alguna ciutat del pensament
jo t'estaré estimant
quan marqui la teva hora solitària
l'esfera de la lluna sobre el mar