Ella comentava que en el seu cas no és el pànic del full en blanc, ans al contrari, el pànic del full en negre. Que més aviat havia d’esculpir i treure per donar forma. Que ella no anava amb llibretes pel món però en canvi sí que cada dia escrivia i acumulava material sense ordre. Quan es posava per la novel·la tenia molt de material seu escrit per amassar, molt de vivència, reflexió, escenes relatades. I havia d’eliminar. També va apuntar que el teclat era el seu mitjà. Que quan escrivia a mà era un desastre,i que en canvi, la velocitat del tecleig era ideal per al seu ritme. Les idees li venien al cap.
Transcric unes notes que vaig prendre mentre l’escoltava:
- Ella entén que la narrativa és per conjurar la solitu dprofunda
- Li sembla fascinant, a partir dels llibres, visitar els caps dels altres.
- Amb la lectura pots a arribar a entendre moltes sensacions i sentiments que no són teus
- Com unes vacances, és la seva novel·la preferida
- Una novel·la ha d ser sempre més intel·ligent que el seu autor
- L’escriptura és semblant al procés psicoanalista
- Amb l’escriptua acabes sabent coses que no sabies que sabies
- Cadascuna de les seves novel·les responien a preguntes de diferents etapes de la vida. Les preguntes cada vegada són noves, no serveixen les fórmules anteriors.
- En la darrera obra: Un home de paraula, apart de fer dol ha intentat atrapar tot el que s’acaba.
- El motor literari és la perplexitat
- Abocar-ho tot de manera gairebé insconscient és el primer que fa
- Després esculpeix, treu, moldeja, esborra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada