10.20.2008

El model anglosaxó de gestió cultural



Un altre article del Bon Art d'aquest mes: Londres i la Cultura Actual, signat per Albert Mercadé. Desgrana alguns motius pels quals el motor cultural de Londres tira molt més. Parla de motius econòmics: "Des de 1994 la National Lottery de Londres destina el trenta per cent dels seus ingressos a finançar (obres caritatives i )projectes culturals públics. Així es va poder finançar l'anomenat Milleniuem Project, (...) la Tate Modern, reformar el Britis M, la Tate B o la Royal Opera House.  Paral·lelament, el British Cpuncil ha vist incrementar els seus fons i li han permès finançar escoles públiques d'art i disseny". Només amb aquesta explicació, un ja veu que mai podrem estar pujats en el mateix ritme, perquè precisament la manca d'inversions en els equipaments culturals són un dels grans llastres del país. Fins i tot quan se n'inaugura un de nou, no ve mai amb les convenients partides de manteniment, i comença a degradar-se des del primer exercici.  Ara bé, com en la majoria d'ocasions, els diners no ho són tot, i el segon argument que desplega l'autor es basa en els continguts. "Contemporanietat. El Millenium project i els diners de la loteria han anat acompanyats d'un ideari cratiu i rigorós encaminat a orientar els programes (...) en clau contemporània" I posa tot un seguit d'exemples, on il·lustra que fins i tot en llocs on la col·lecció i la personalitat no es centra en art contemporani, les propostes, estan sota aquesta clau: el British o la Tate B per ex. I un altre dels arguments és "NAtional Trust, o la ONG d'art" un "organisme no governamental creat al 1895 finançat per tres milions d'anglesos, que es dedica a comprar i conservar terres i edificis de patrimoni". En aquí discrepo amb una cosa, ell parla de què bonic seria complementar els buits hstòrics del MNC amb veu i caixa de la societat civil, i jo li respondria que el MNAC, el Balaguer, Montserrat i tants d'altres, no exisitirien sense la societat civil, perquè aquest nostre país tan petit, sense monarques ni col·leecions reials, ha fet museus a base de moltes aportacions particulars, històricament, des de sempre.