Em va regalar el llibre de "Juntos, nada más" un amic que abans em regalava molts llibres. El vaig deixar per quan em vingués de gust una història llarga i quan el vaig començar, no em va semblar especialment atractiu. Ara, un cop agafat el fil, no podia deixar-lo, era minuciós, d'uns silencis que parlen en un segle XXI de massa soroll. Després la pel·lícula em va semblar preciosa, eprque a mi la Tautou no em molesta amb la seva cara angelical com a tants d'altres, més aviat m'encandila, el Canet estava fantàstic en el paper de rebotat. Vaig regalar tant el llibre com la peli, i a l'estiu em van faltar cames per anar a comprar el desconsol. M'havia llegit també l'amant en un llibre de buxtaca en un moment on jo també hagués volgut que la compra de supermecat fos una normalitat. I el Desconsol encara el vaig trobar més bo, més penetrant, una història difícil però autèntica, un personatge amb el que empatitzes des del primer capítol. I en "resumidas cuentas", una enveja molt sana per saber construir històries amb un arquitectura senzilla, però efectiva, poètica, però versemblant, sensible sense cursileries, amb dosis justes d'humor, paraules a mig to, i pauses entre línies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada