M'estic llegint la biografia de la pintora Georgia O’keeffe. Aquesta artista la coneixia únicament per les seves flors enormes i sinuoses i el relat de la seva vida m'està resultant apassionant. Durant el pont de novembre he pogut llegir molt envoltada de tranquil·litat i fulles de tardor. Mentre llegia m'adonava que molts dels motius de la Georgia són també els meus motius, i en ple segle XXI no sóc capaç de ser tan lliure com ella. Tenia aquell coratge que li permetia tenir veu pròpia. No perdia el temps en amistats vanals. Caminava cada dia cercant l'emoció dels cels oberts. Es va aparellar amb l'Stieglitz a la trentena. Els separaven vint anys, un arc de dues dècades que fins i tot ara costaria de superar. La relació es va gestar, com tantes d'altres de les que en tenim testimoni, a partir d'una copiosa correspondència. Costa trobar interlocutors per la vida. Recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada